Hacen lo que deben

 

 

 

 

 

En esta imágen podemos observar a primera vista gente rebuscando en la basura y en el fondo, como escondido, un escaparate de ropa de marca, y de gran coste. La fotografía esta tomada justo en frente de lo que se quiere mostrar, y sin ningún tipo de perspectiva ni horizonte. No pretende dar la sensación de longitud, sinó que pretende centrarse únicamente en la acción de sus protagonistas, ciudadanos de Madrid.
Tiene un trasfondo muy actual. Si la analizamos, la imagen esta fotografiada en Madrid, donde no debería de estar pasando lo que podemos observar. Vemos a gente rebuscando algo para comer, por mínima cosa que sea, y mientras estas personas hacen este acto, políticos que se suponen que tendrían que estar preocupandose por ellas, por su país, por todos nosotros, afirman: "Estamos haciendo lo que tenemos que hacer", como dice Rajoy. Pero por lo que se ve, no tendrán mucha razón cuando afirman este tipo de frases... estas personas, ciudadanos del país al que gobiernan, seguramente trabajan diáriamente, tienen una hipoteca por pagar, y una familia a la que mantener, y se tienen que ver en esta situación, en la que antiguamente únicamente se veían los "clochard", que eran los mendigos en la antiguedad, y que para llegar a verse en tal extremo tenían que travesar muchos trámites burocráticos hasta verse en esta situación, y actualmente hoy lo tienes todo, estas en la cima de la vida, y mañana te ves en la calle, y sin nada de por lo que luchaste.

Tabla de los Oscars

Aquí está en enlace de la Tabla de los Oscar del año 2012

Este trabajo está hecho por Carla y Dessirée

Crítica Pulp Fiction

Esta película de 1994 dirigida por Tarantino, refleja el desorden de la secuencia cinematográfica. Presenta escenas de acción, pero también intercalando una comédia, y todo esto en un ámbito delirante, sin sentido.

Tarantino siente una gran devoción por los planos de espalda y por las secuéncias lentas.

El uso de las luces es muy tétrico y oscuro, muchas escenas, se muestra en muchas escenas, como por ejemplo cuando están en el sótano cuando los secuestran,o en el bar, con el intercambio de la droga.

También es una película surrealista como también se muestra en la primera y última escena en el atraco del bar, el dialogo que hay, los personajes no muestran reacción (protagonista) y mantiene un discurso para enseñar su nueva postura.

El uso de la música, adecuada en cada escena, cada música tiene un sentido exacto, transmite depende de la escena un sentimiendo diferente y es música de la epoca, y finalmente una banda sonora que se ha hecho muy famosa y reconocida.

En conclusión Pulp Fiction, es una mezcla de acción, comédia, y surrealista, como he dicho en un ámbito delirante y tétrico.

Desirée y Judith

ESTRATEGIAS DE MANIPULACIÓN MEDIATICA

La distracción: La publicidad con mujeres o hombre de buen ver, hacen que nos fijemos mas en ellos, que en producto que nos pretenden vender.

Crear problemas: Los políticos lo hacen constantemente, un ejemplo sería Eurovegas, intentando solucionar la crisis.

Diferir una medida futura: El I.V.A.

La gradualidad: La ley del tabaco.

10 años: Cuando nos intentan vender un producto del que no tenemos mucha idea de su función.

El pensamiento emocional contra el crítico: En las películas, las escenas de terror.

Ignorancia y mediocridad: Los políticos intentan que seamos ignorantes para creernos así sus mentiras.

Estupido, vulgar e inculto es una moda: Los programas como "Gandía Shore".

Reforzar autoculpabilidad: Cuando nos intentan vender un producto, cuando sabemos la verdad del timo no lo queremos comprar, y para que se salgan con la suya nos hacen sentir culpables.

Conocer la audiencia mejor: La televisión conoce los horarios en que la ven más niños o adultos, y según ese horario ponen según que series o dibujos.

CHARLA TED

El humor y el alivio de ser quien somos

http://www.youtube.com/watch?v=KTpChP26scI

He escogido esta charla TED porque nada más ver el titulo me llamo la atención. La palabra “humor” empleada en este tipo de charlas, creo que es fundamental para que no se te haga pesada. Después se presenta el hombre que protagoniza la charla y comienza a hablar de la relación entre niños y familias, ese es el segundo motivo por el que decidí seguir viendo la charla, y el segundo motivo por el que llamo la atención.

Sigue la charla y el señor, después de trasmitir-nos la situación en la que se encuentran las familias, por ejemplo cuando va la mamá a buscar a su hijo al cole, cuando le pregunta que ha hecho, etc., el señor toca su guitarra para acompañar su charla, y canta unas canciones con las que nos argumenta la información que nos quiere transmitir.

La segunda parte de la charla comienza cuando el señor toca una canción refiriéndose a cuando los niños cuestionan a sus padres qué de donde provienen, esta parte de la charla se centra más en la educación de ellos. Sigue hablando con el público y nos pone un ejemplo también acompañado de una graciosa canción donde aquí nos transmite la alegría que sienten los hermanos mayores cuando sus hermanos pequeños hacen algo mal y sus madres les hechan la bronca.

Finalmente, antes de que la charla siguiera y el hombre continuara dándonos sus propios ejemplos sobre el miedo y mas emociones,  una  de las cosas que me llamó mucho la atención fue lo que hico el protagonista a continuación, les mostró al público una carta de agradecimiento de una niña hacia él, dándole las gracias por cantar la canción del “niño canibal”  porque se la canto su médico y con esta le fue mas fácil entrar en la sala de operaciones. Con este ejemplo el hombre nos hace reflexionar sobre que cada uno tiene que saber el lugar que ocupa en cada momento, pero siempre hacerlo con la mayor alegría y lo mejor posible.

 La carta enviada por la niña, y la acción del médico hacia ella, es un ejemplo del peso que pueden tener este tipo de charlas y lo que nos quieren trasmitir.

COMENTARI de la PEL·LICULA "EL PADRINO"

Aquesta pel·licula va durar moltes sessions de classe, pero en cap moment m' ha resultat pesada, s' ha fet interessant i prometedora en tot moment. Opino que els premis que l' han donat, i tots els mèrits que s' ha portat, han estat justs i amb motius. M' he estat fixant en els trucs d' imatge que utilitza, en la seva forma de jugar, i esta molt bé, per exemple, m' ha impactat com en alguns llocs utilitzaba el zoom i deixava borrosa la part mes propera al públic, o a l' inversa, també com jugava amb la música, i els efectes especials de la sang, com cuan li disparaven al ull, això t' apropa a la pel·licula. Cada escena de la pel·licula m' ha resultat impactant, pero la que mes m' ha resultat que destacava era l' escena del caball, com jugava amb l' intriga del públic, com anava la c'amara enfocant part per part fins arrivar al cap del cavalll, cosa que mai m' hauria imaginat, com al principi sembla que l' hagin tallat el braç i al final resulta que ha sigut el cap, i per últim la bona utilització de la música d' acord amb l' escena. Mai havia vist anteriorment aquesta pel·licula, però no dubtaria en tornar a veure-la.

25 cosas sobre mi

25 cosas sobre mi on PhotoPeach

BON DIA CLASSE DE COMUNICACIÓ! :D

Temples i ofrenes

Hi ha molts temples hindús per tota l’ Índia i cadascun d’ ells dedicat a diferents divinitats.

Tots els dies, els sacerdots (brahmans), realitzen cerimònies d’ ofrenes. Es fan ofrenes d’ aigua, de foc, de llum, de menjar, etc. Tot això després es reparteix entre tots els reunits.

La religió, en l’ Índia, es practica també en casa. De fet, les famílies hindús creen un petit temple domèstic en una habitació o a un racó de la casa, consagrat a l’ oració i a les ofrenes pels deus.

Tots els dies, el pare o la mare, pren una espelma d’ oli, i així fan l’ ofrena de la llum i l’ incens als deus, que son representats en petites estàtues i imatges.

Textos sagrats

L’ hinduisme esta fundat sobre un conjunt d’ himnes que es van transmetre oralment i que es van plasmar en els  “Veda”.

N’ hi ha quatre llibres “Veda”, escrits en sànscrit, aquests són:

·         Rig-veda: És el text més antic de la literatura de l’ Índia, va ser escrit possiblement després del segle XV a. C.

·         Iáyur-veda: És el llibre dels sacrificis (la major part dels  seus textos provenen del Rig-veda).

·         Sama-veda: Aquest conté diversos himnes (també la major part dels seus textos provenen del Rig-veda).

·         Átharva-veda: És el llibre dels rituals .

Després d’ aquests llibres, a part del Veda es van afegir dues obres, que son:

·         El Mahabarata: Un dels textos bàsics de l’ hinduisme, que conté 20.000 versos. Aquest llibre acaba amb un poema en el que el déu Krisna ensenya quina es la conducta justa i correcta.

·         El Ramayana: Conté 40.000 versos i el seu heroi es Rama, l’ encarnació del deu Visnú.

Altres textos sagrats son els “smriti”, que son “els recordats, la tradició”, etc. o el Ramaiana, que és l’ épica història del rei deu Rama.

Exemplar del Rig-Veda.

 Tradicions

Oren fins tres cops al dia, i utilitzen un cordó que va des de l’ espatlla esquerre fins la cadera dreta.

Abans del naixement de un nadó, es fan moltes cerimònies per protegir la vida del fetus. I es tradicional que quan neixi el nadó, la mare li posi una bola d’ arròs matxucat a la boca.

Als quatre anys de vida, se’l retalla el cabell, entregant-se així al Déu familiar. Quan te onze anys, el pare li posa un cordó a les espatlles del fill, i li susurra una oració.

Cal destacar que per als hinduistes, la majoria dels animals són sagrats, sobre tot les vaques. Per aquest motiu la majoria son vegetarians.

Festes i peregrinacions

Tot l’ any hindú es desarolla sota el ritme de festes i peregrinacions.

Una de les més destacades es la festa de Divali. Aquesta commemora la retornada de Rama al seu regne i l’ inici d’ any nou. La festa de Divali es considerada la festa de la llum, ja que, els hinduistes omplen totes les cases de llampares d’ oli. 

L’ HINDUÏSME

Aquest es el temple hinduista més conegut, que rep el nom de Taj Mahal.

Introducció

L’ hinduïsme es una tradició religiosa de l’ Índia. És la tercera religió més extensa, ja que, les dues primeres són el cristianisme i l’ islamisme. Aquesta religió te més de nou-cents milions de creients.

Originariament la paraula hinduisme prové del idioma persa hindú, que era la forma en que els perses pronunciaven el nom del riu Sindhu. Segons la RAE, la paraula en castellà, prové del francès “hindou”.

El símbol sagrat dels hindús es la paraula “om”.

Origen, fundador i llibres religiosos

L’ hinduisme no ha estat format per cap personatge històric que hagi actuat per inspiració divina. Va sorgir a partir de cultes i de creences populars, en part sorgides d’ àntics textos hindús.    

Els llibres fonamentals dels hindús, on apareixen els sabers religiosos i humans, són els Vedas. Aquests van ser escrits cap al 1400 a.C. Aquests llibres contenen els secrets que els Deus van rebel·lar a alguns brahamans escogits. Aquests secrets són himnes i càntics, el més important és el Rigveda.

Cal destacar els llibres èpics on s’ expliquen els mites, n’ es un exemple el de la epopeia Mahabharata, el de Ramayana o els Purana.

                                                    Lectura d’ un dels vedas.

El cicle de les reencarnacions

Els hinduistes, que són els seguidors d’ aquesta religió, creuen en molts deus però en una sola realitat, i en que quan algú mor, la seva anima es reencarna en diversos cicles fins convertir-se en “brahmán”.  Aquesta unió rep el nom de Nirvana.

Per als hindús, la felicitat o la desgracia que es dona en vida, es determinada segons la mala o la bona conducta que van tenir en existències passades. De la mateixa manera els actes que realitzem ara en vida, determina la qualitat de la nostra propera existència.

Els hinduistes pensen que fins que no aconseguim un grau de perfeccionalitat tornarem a néixer deprés de la nostra mort en forma d’ animal o de ésser humà, segons els nostre mèrits.

Per arribar a la perfecció l’ hinduisme desarrolla un conjunt de pràctiques anomenades “yoga”. Amb aquesta pràctica s’ exercita tant el cos com l’ esperit.

                                                               Déu Brahmán.

Deus

Els deus i deesses hindús, sempre apareixen en parella, ja que, creuen que solament el masculí i el femení units, poden representar totalment el diví.

Els més importants son:

·         Brahmán: És el senyor de totes les criatures.

·         Visnú: És el déu de l’ espai, qui controla el destí humà

·         Siva: És el déu del temps, del bé i del mal.

·         Sarasvati: És la deessa del saber, de les arts i de la veritat.

·         Indra: És el déu de la guerra

·         Laksmi: Deessa de la salut, la bellesa i la fortuna.

·         Kali: És la deessa de la mort i la mare dels guerres.

·         Krisna: Heroi i amant.

                                           Escultura de Siva, Brahmán i Visnú.

La mort de Jesús i els 50 dies propers

MORT DE JESÚS

Des del migdia fins les 15:00h de la tarda, la terra es va posar fosca. A aquesta hora Jesús va preguntar-li amb un crit a Déu perquè l' havia abandonat, un dels qui eren allà van dir que cridava a Elias i un altre li donà vinagre amb un pal, per a que veguès. Jesús va tornar a cridar amb força, i la terrra va començar a tremolar i les roques es van esverlar.
Desprès d' aquest succès la gent va agafar por, llavors van afirmar que era el fill de Dèu, entre les dones que miraven es trobava Maria Magdalena i la mare de Jesús.





SEPULTURA

Va venir un home ric que es deia Josep, un deixeble de Jesús i aquest va demanar-li a Pilat el cos d' aquest,  se´l va donar i el ficà en un sepulcre nou. Josep era acompanyat de Nicodem. Avans de que Josep marxes va fer rodolar una pedra i la va posar a l'entrada del sepulcre.
Les dones, entre elles Maria Magdalena i la mare de Jesús, van preparar olis aromàtics i perfums, per observar durant tot el dissabte el seu repòs.



 

EL SEPULCRE CUSTODIAT:

Com Jesús va dir que als tres dies resuccitaria, els sacerdots i fariseus van anar a assegurar que el sepulcre estiguès ven tancat, per si els deixebles vinguèssin a robar el cos i desprès diguessin que havia resuccitat. Llavors van assegurar-se'n.






LA TOMBA BUIDA I EL MISATGE DE L'ANGEL

El diumenge al matí Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salome van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos però estaven preocupades per com rodolarían la pedra de l'entrada del sepulcre. Això no va ser problema, perque se la van trobar apartada, llavoprs van entrar al sepulcre i van veure a un àngel que els va dir que Jesús va resuccitar i que no era allà, els va dir que foren a dir-li als seus deixebles i a Pere el succeït, però ero no van dir res per por.





RESURECCIÓ

Maria Magdalena, Maria i Joana van entrar al sepulcre de Jesús i es van trobar amb dos angels, i aquests li van dir que què feien entre els morts buscan a un viu, i els van recordar la dita que va dir Jesús, que resuccitaria als tres dies, les dones van sortir corrents a anunciar als once apòstols que Jesús havia resuccitata, pero aquests es pensaben que deliraban, i no les van creure, fins que van anar corrents al sepulcre i ho van veure.





CAMÍ D' EMMAÚS

Dos deixebles anaven cap a Emmaús, un poble cerca de Jerusalem, i mentres caminaven parlant de la resurecció de Jesús, aquest es va posar al costat d' ells, però no van ser capaços de reconèxer-lo. Jesús li va preguntar que de què parlaven, i Cleofàs li va explicar.
Com que el dia s' estava acavan, els deixebles li van convidar a Jesús a que anés amb ells al poble, allà Jesús va agafar el pà i va fer la benedicció, el va partir i se'l va donar, llavors els deixebles el van reconèixer. De sobte ell va desparèixer. Ràpid van anar cap a Jerusalèm, on estaven reunits els onze, i allà ells van explicar el que els havia succeït.





APARICIÓ DE JESÚS A LA BORA DEL LLAC DE TIBERÍADES

Uns cuants deixebles i demès, van anar a pescar, es van pujar a la barca, però na van pescar res. Mesntres estaben al llac, a la bora d' aquest, es va presentar Jesús, pe`rò no el van reconèixer, llavors ell lis va preguntar què si no tenien cap cosa per menjar, li van dir q no, i ell li va sugerir que tiressin la xarxa a la dreta que hi trobarien, així ho van fer, i Pere el va reconèixer. Tots ells van baixar de la barca per tal d' apropar-se al senyor. Cuan ho van fer van anar tots a menjar els peixos que havien pescat. Jesús va agafar el pà i ho va repartir amb tots, aquest acte ho va repetir amb el peix.

Concepte d’ amor

“The Kiss By The Hotel De Ville” – (Robert Doisneau, 1950)

“Anomenem amor tant al que vincula a un home i una dona, com a l'amor de pares, de germans, amor a la pàtria, amor a l'art, amor propi, però NO ES POT DEFINIR PARTICULARMENT CADA FORMA D’ ESTIMAR.”

Noel- Pierre Lenoir, en el seu llibre Historia de amor en occidente diu que “el amor es una fuerza elemental y eterna” com un sentiment sostingut al llarg de la historia de la humanitat que “no renuncia a los valores morales que ha conquistado y neguemos la posibilidad de que un sentimiento desaparezca, si es inseparable de nuestra concepción de la dicha y de la elevación del alma”.

Sentiment etern



Al llarg del temps, el sentiment perdura però es transforma.
L'evolució de l'amor, no es percep aquesta simplement com la transformació de l'odi. La creació de lleis, codis de convivència, la valoració dels codis, fa que les manifestacions de l'odi s'hagin temperat al llarg de la història.

Segueix dient Lenoir: “Que el amor como sentimiento autónomo exista, no es menester probarlo; lo proclama la literatura universal. Y es igualmente innegable que la sexualidad a menudo está ausente de él, o por lo menos yace inconsciente” (…) El amor es producto del deseo, o más bien, su sublimación”.

Podem llegir en diferents períodes de la història en diferents societats que l'amor és present en cada moment de manera, encara que diferent, però hi és. S'observa la presència de sentiments en els homes de les cavernes que protegeixen al seu clan, també en els cavallers de l'edat mitjana i fins a l'actualitat. Canvia l'expressió, la modalitat o la forma però l'amor perdura i acompanya els homes en la seva evolució.

Literatura

El reflex dels sentiments en la literatura, ens permeten registrar l'evolució, els seus matisos i colors al llarg de la història de l'home.

En Romeo i Julieta, Shakespeare diu: "L'amor dels joves es veu als ulls", ressaltant la frescor i la innocència de l'amor que brolla en els joves, sense dissimulacions. Però el pes de la història d'amor de Romeu i Julieta el fa únic. En aquesta novel · la d'amor prohibit, per les disputes entre dues famílies, Capuletos i Montescos, es desencuentran els enamorats. I el patiment i l'angoixa inunden el lector.

En canvi en, L'Odissea, Homer, descriu les proves per les quals passen Penélope i Ulisses, distanciats circumstancialment, durant 20 anys per la guerra de Troia.
Es destaquen, a més de l'amor que els uneix al llarg del temps, la intel·ligència i picardia en alguns casos per suportar les temptacions durant l'absència de l'ésser estimat.

En els dos casos, tot i que les seves dates de creació són molt distants, l'amor, com sentiment etern, es manté. D'altra banda, aquestes dues obres "dirigides" cap a dos públics tan diferents, finalment aconsegueixen que sentin la mateixa angoixa davant l'amor.

L’ amor al llarg dels segles

En el passat, al contrari d’ ara, tenir parella no volia dir “haver trobat la mitja taronja”.

  Què és l' amor?

Amor és el més bell que a la teva vida pot arribar, és voler, adorar, i de vegades patir, amor és el més meravellós que Déu va poder crear, experimentar és néixer, és viure, és creure, és sentir una força superior que t'impulsa, et motiva, et dóna l'alegria per seguir, és tendresa immesurable, és lliurar sense condicions ni reserves, no és un somni ni una fantasia, és una realitat, és el començament d'un alba amb la seva mirada i la foscor de la nit quan deixa de mirar-te, en fi estimar és simple lliurament total.

Estimar és vèncer qualsevol obstacle que pugui impedir experimentar aquest enigmàtic "sentiment", és deixar tot sense anar a la recerca de res, estimar és acceptar, reconèixer errors, perdonar, interminable llista de qualitats que embolica la paraula amor, però sens dubte, estimar és viure.

L'amor no respecta fronteres, s'apodera de tot, de la consciència i fins de la teva forma de perdre la raó, estimar és compartir, estimar és una immensitat, és felicitat que de vegades dibuixa sofriment, estimar és alegrar-me de la seva existència, estimar és llibertat.

La paraula estimar, és la major expressió d'afecte que pots oferir, és per a mi el més difícil d'explicar i demostrar, una alegria incalculable, la llum que il · lumina la teva foscor, la força que a la teva ànima dóna de poder en peu continuar.

Innombrables vegades són les que acostumem utilitzar aquesta paraula sense ni tan sols estar segurs del que en la seva totalitat.

L’ amor als diferents segles.

AC-1600

 En l'època de la caça i la recol·lecció, les dones buscaven homes capaços de proveir menjar per als seus clans i ells se sentien atrets per les millors teixidores i jardineres. A mesura que la humanitat va avançar, el matrimoni va esdevenir una estratègia social per beneficiar la posició d'una família en matèria de política i finances.

1700-1900

 L'amor romàntic es va posar de moda quan la Revolució Industrial va permetre que la gent deixés de dependre de la seva família i guanyés autonomia financera i personal. Els matrimonis arreglats van començar a desaparèixer, però la gent encara havia de formar parella dins la seva pròpia classe social.

 “The kiss” (1898 – 1995), Alfred Eisenstaedt

1900-1960

 Després de 1900, la idea de l'amor es va expandir per incloure l'atracció sexual. De tota manera, encara a mitjan la dècada del 60, moltes dones encara prioritzaven la capacitat d'un home per mantenir-les financerament, mentre que ells encara buscaven una mestressa de casa.

1960-AVUI

 Gràcies a la revolució sexual i la píndola, les dones van poder mantenir-se sense haver de casar-se i ser lliures per triar quan formar una família. Ara sí es pot parlar de "ànima bessona": amb el tema de la supervivència resolt, un solter o soltera és lliure d'esperar a aquesta persona amb qui connectar emocional, intel·lectual i sexualment.

“Vancouver Riot’s Kissing Couple” – ( Richard Lam, 2011)

Aquest es un dels petons més proper va ocorrer durant violents accidents  en Vancouver, Canada, desprès de que un equip local de hockey no guanyés el campionat. El fotògraf Richard Lam va capturar aquesta imatge  destinada a convertir-se en un clàssic, a nivell dels petons fotografiats per Dosineau o Eisenstad.

En l’ enllaç següent podem observar com els dos joves, sense voler van quedar atrapats entre la gran quantitat de gen i van ser agredits per la policia. La jove molt alterada va caure al terra i entre grits i llants el seu novi la va besar per intentar calmar-la.

http://www.youtube.com/watch?v=8mtURc7mkUg&fature=player_embedded

L' ultim sopar (1495-1497), Leonardo da Vinci

Crist en la creu (1626-1627), El Greco

El rescat de l' ovella, (1700-1705) Minerva K. Teichert

Entrada en Jerusalem (1302-1305), Giotto di Bondone

Aquesta escena, forma part de la capella Scrovegni, que es troba a Padua. El mestre trecentista crea una composició que posa de relleu l’ esperança amb que els jueus reben al mestre. Jesús, que es troba al llom d’ un ase, escoltat pels discíples, centra l’ escena. La distancia que queda entre el nucli argumental i el grup de ciutadans que surten a les portes de la ciutat, exemplifica la qualitat de continuïtat narrativa de la acció.  Es una escena en la que es contrasta la tranquil·litat y la figura del Salvador, que beneeix al seu poble, amb l’ alegria y diferents reaccions amb que es mostren els habitants de Jerusalem. Totes les mirades estan fixes en Jesucrist. Alguns detalls que il·lustren millor l’ escena, per exemple els homes que es desvesteixen i ofereixen la seva túnica com alfombra per al camí de Crist.