El MNAC
El MNAC es un museo que comprèn totes les arts i té la missió d'explicar un discurs global de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. En el cas de les col·leccions de romànic i de gòtic, aquest discurs ve marcat per la procedència catalana de gran part de les peces, malgrat que, concretament en el gòtic, es fa una comparació amb l'art d'altres procedències. Quant a la col·lecció de renaixement i barroc, les obres que la integren condueixen cap a un discurs més internacional, de la mà de grans pintors, com ara El Greco, Zurbarán, Velázquez, etc. El fons del MNAC pertanyent a l'art de finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, torna a estar constituït majoritàriament per exemples d'artistes catalans, que s'articulen en un discurs que explica el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, sempre tenint en compte totes les arts.
Art gòtic
Bóveda gótica. San Juan (Świętej Janów), Toruń.
L'art gòtic és un estil que es va desenvolupar a Europa occidental durant els darrers segles de l'Edat Mitjana, des de mitjan segle XII fins a la implantació del Renaixement (segle XV per a Itàlia, i ben entrat el segle XVI en els llocs on el gòtic va perviure més temps). Es tracta d'un ampli període artístic, que sorgeix al nord de França i s'expandeix per tot Occident. Segons els països i les regions es desenvolupa en moments cronològics diversos, oferint en el seu ampli desenvolupament diferenciacions profundes: més pur a França (sent ben distint el de París i el de Provença), més horitzontal i proper a la tradició clàssica a Itàlia (encara que al nord s'acull un dels exemples més paradigmàtics, com la catedral de Milà), amb peculiaritats locals en Flandes, Alemanya, Anglaterra, Castella i Aragó. Enfront de les petites i fosques esglésies rurals del romànic, el gòtic eleva prodigioses catedrals plenes de llum, desenvolupa una important arquitectura civil i independitza a les altres arts plàstiques (pintura i escultura) de la seva subordinació al suport arquitectònic. |
Retablo, típica talla en madera del siglo XV, conservado en la Catedral de Amiens, Francia.
Les escultures gòtiques van néixer en els murs de les esglésies, a mitjan segle XII a la Illa de França, quan l'abat Suger va fer construir la abadia de Saint-Denis (h. 1140), considerada el primer edifici gòtic, i molt aviat li va seguir la catedral de Chartres (h. 1145). Anteriorment, no hi havia tradició escultòrica en l'Illa de França, així que els escultors es portaven de Borgoña, els qui van crear les revolucionàries figures que actuaven com a columnes en el Pòrtic Real de Chartres. Era un invent enterament nou i proporcionaria el model per a una generació d'escultors.
La consideració social de l'art i l'artista
La florida del negoci de la llana i els draps, vinculats a les fires i rutes comercials que recorren Europa de nord a sud (de Florència, Gènova i Venècia a Champaña i Flandes, sense oblidar Medina del Camp), produeixen el naixement d'un art singular: el teixit de tapissos, que va tenir un prestigi social importantíssim. No per als seus autors, que mai van passar de la consideració de mers artesans, sinó per als seus posseïdors. No havent-hi una clara separació entre les arts industrials i les que avui considerem belles arts, podria dir el mateix de mestres d'obres, pintors i escultors, que encara que conservem el nom de molts d'ells, no passaven d'exercir també un dels oficis vils i mecànics, ni tan sols equiparables a les professions liberals.
Art romànic
El Romànic va ser un estil artístic predominant a Europa en els segles XI, XII i part del XIII. El romànic suposa l'art cristià, agrupant les diferents opcions que s'havien utilitzat en la primerenca Edat Mitjana (romana, preromànica, bizantina, germànica i àrab) i aconseguint formular un llenguatge específic i coherent aplicat a totes les manifestacions artístiques. No va ser producte d'una sola nacionalitat o regió, sinó que va sorgir de manera gradual i gairebé simultània a Itàlia, França, Alemanya i Espanya. En cada un d'aquests països va sorgir amb característiques pròpies, encara que amb suficient unitat com per ser considerat el primer estil internacional, amb un àmbit europeu.
Sorgeix en la societat feudal, dominada per un sistema piramidal de poder on preponderen les relacions de submissió d’home a home “vassallatge”, on el poder central que era el rei té un poder molt reduït, ja que el nucli fort del poder el tenen els senyors on hi ha un domini general del camp sobre la ciutat.
També en el marc de les funcions que li són pròpies pel que fa a la conservació del patrimoni entesa en un sentit ampli, el MNAC duu a terme un seguit de serveis tècnics fora de l'àmbit estricte del Museu.En aquest sentit, des del Museu es dirigeixen restauracions monumentals i intervencions en pintura, escultura i altres tècniques artístiques i s'assessoren altres centres museístics en qüestions referides a seguretat, museografia i conservació preventiva.
El fons patrimonial del MNAC, entenent-lo en sentit ampli, està constituït tant per les col·leccions com pels fons de la Biblioteca del MNAC i de l'Arxiu General.
