ESTRATEGIAS DE MANIPULACIÓN MEDIATICA
La distracción: La publicidad con mujeres o hombre de buen ver, hacen que nos fijemos mas en ellos, que en producto que nos pretenden vender.
Crear problemas: Los políticos lo hacen constantemente, un ejemplo sería Eurovegas, intentando solucionar la crisis.
Diferir una medida futura: El I.V.A.
La gradualidad: La ley del tabaco.
10 años: Cuando nos intentan vender un producto del que no tenemos mucha idea de su función.
El pensamiento emocional contra el crítico: En las películas, las escenas de terror.
Ignorancia y mediocridad: Los políticos intentan que seamos ignorantes para creernos así sus mentiras.
Estupido, vulgar e inculto es una moda: Los programas como "Gandía Shore".
Reforzar autoculpabilidad: Cuando nos intentan vender un producto, cuando sabemos la verdad del timo no lo queremos comprar, y para que se salgan con la suya nos hacen sentir culpables.
Conocer la audiencia mejor: La televisión conoce los horarios en que la ven más niños o adultos, y según ese horario ponen según que series o dibujos.
dilluns, 12 de novembre del 2012
dimecres, 17 d’octubre del 2012
CHARLA TED
El humor y el alivio de ser quien somos
http://www.youtube.com/watch?v=KTpChP26scI
http://www.youtube.com/watch?v=KTpChP26scI
He escogido
esta charla TED porque nada más ver el titulo me llamo la atención. La palabra
“humor” empleada en este tipo de charlas, creo que es fundamental para que no
se te haga pesada. Después se presenta el hombre que protagoniza la charla y
comienza a hablar de la relación entre niños y familias, ese es el segundo
motivo por el que decidí seguir viendo la charla, y el segundo motivo por el
que llamo la atención.
Sigue
la charla y el señor, después de trasmitir-nos la situación en la que se
encuentran las familias, por ejemplo cuando va la mamá a buscar a su hijo al
cole, cuando le pregunta que ha hecho, etc., el señor toca su guitarra para
acompañar su charla, y canta unas canciones con las que nos argumenta la
información que nos quiere transmitir.
La
segunda parte de la charla comienza cuando el señor toca una canción refiriéndose
a cuando los niños cuestionan a sus padres qué de donde provienen, esta parte
de la charla se centra más en la educación de ellos. Sigue hablando con el
público y nos pone un ejemplo también acompañado de una graciosa canción donde
aquí nos transmite la alegría que sienten los hermanos mayores cuando sus
hermanos pequeños hacen algo mal y sus madres les hechan la bronca.
Finalmente,
antes de que la charla siguiera y el hombre continuara dándonos sus propios
ejemplos sobre el miedo y mas emociones, una de
las cosas que me llamó mucho la atención fue lo que hico el protagonista a
continuación, les mostró al público una carta de agradecimiento de una niña
hacia él, dándole las gracias por cantar la canción del “niño canibal” porque se la canto su médico y con esta le fue
mas fácil entrar en la sala de operaciones. Con este ejemplo el hombre nos hace
reflexionar sobre que cada uno tiene que saber el lugar que ocupa en cada
momento, pero siempre hacerlo con la mayor alegría y lo mejor posible.
La carta enviada por la niña, y la acción del
médico hacia ella, es un ejemplo del peso que pueden tener este tipo de charlas
y lo que nos quieren trasmitir.
divendres, 12 d’octubre del 2012
COMENTARI de la PEL·LICULA "EL PADRINO"
Aquesta pel·licula va durar moltes sessions de classe, pero en cap moment m' ha resultat pesada, s' ha fet interessant i prometedora en tot moment. Opino que els premis que l' han donat, i tots els mèrits que s' ha portat, han estat justs i amb motius. M' he estat fixant en els trucs d' imatge que utilitza, en la seva forma de jugar, i esta molt bé, per exemple, m' ha impactat com en alguns llocs utilitzaba el zoom i deixava borrosa la part mes propera al públic, o a l' inversa, també com jugava amb la música, i els efectes especials de la sang, com cuan li disparaven al ull, això t' apropa a la pel·licula.
Cada escena de la pel·licula m' ha resultat impactant, pero la que mes m' ha resultat que destacava era l' escena del caball, com jugava amb l' intriga del públic, com anava la c'amara enfocant part per part fins arrivar al cap del cavalll, cosa que mai m' hauria imaginat, com al principi sembla que l' hagin tallat el braç i al final resulta que ha sigut el cap, i per últim la bona utilització de la música d' acord amb l' escena.
Mai havia vist anteriorment aquesta pel·licula, però no dubtaria en tornar a veure-la.
dijous, 4 d’octubre del 2012
dilluns, 4 de juny del 2012
Temples
i ofrenes
Hi ha molts temples hindús per tota l’ Índia i cadascun
d’ ells dedicat a diferents divinitats.
Tots els dies, els sacerdots (brahmans), realitzen
cerimònies d’ ofrenes. Es fan ofrenes d’ aigua, de foc, de llum, de menjar,
etc. Tot això després es reparteix entre tots els reunits.
La religió, en l’ Índia, es practica també en casa. De
fet, les famílies hindús creen un petit temple domèstic en una habitació o a un
racó de la casa, consagrat a l’ oració i a les ofrenes pels deus.
Tots els dies, el pare o la mare, pren una espelma d’
oli, i així fan l’ ofrena de la llum i l’ incens als deus, que son representats
en petites estàtues i imatges.
Textos
sagrats
L’
hinduisme esta fundat sobre un conjunt d’ himnes que es van transmetre
oralment i que es van plasmar en els “Veda”.
N’ hi ha quatre
llibres “Veda”, escrits en sànscrit, aquests són:
·
Rig-veda: És el text més antic de la literatura de l’ Índia, va
ser escrit possiblement després del segle XV a. C.
·
Sama-veda: Aquest conté diversos himnes (també la major part dels
seus textos provenen del Rig-veda).
Després d’
aquests llibres, a part del Veda es van afegir dues obres, que son:
·
El Mahabarata: Un dels textos bàsics de l’ hinduisme, que conté 20.000
versos. Aquest llibre acaba amb un poema en el que el déu Krisna ensenya quina
es la conducta justa i correcta.
·
El Ramayana: Conté 40.000 versos i el seu heroi es Rama, l’
encarnació del deu Visnú.
Altres
textos sagrats son els “smriti”, que son “els recordats, la tradició”,
etc. o el Ramaiana, que és l’ épica història del rei deu Rama.
Exemplar del Rig-Veda.
Tradicions
Oren fins tres cops al dia, i utilitzen un cordó que va des de l’ espatlla esquerre fins la cadera
dreta.
Abans del naixement de un nadó, es fan moltes cerimònies
per protegir la vida del fetus. I es tradicional que quan neixi el nadó, la
mare li posi una bola d’ arròs matxucat a la boca.
Als quatre anys de vida, se’l retalla el cabell,
entregant-se així al Déu familiar. Quan te onze anys, el pare li posa un cordó
a les espatlles del fill, i li susurra una oració.
Cal destacar que per als hinduistes, la majoria dels
animals són sagrats, sobre tot les vaques. Per aquest motiu la majoria son
vegetarians.
Festes
i peregrinacions
Tot l’ any hindú es desarolla sota el ritme de festes i
peregrinacions.
Una de les més destacades es la festa de Divali.
Aquesta commemora la retornada de Rama al seu regne i l’ inici d’ any nou.
La festa de Divali es considerada la festa de la llum, ja que, els
hinduistes omplen totes les cases de llampares d’ oli.
L’ HINDUÏSME
Aquest es el temple hinduista
més conegut, que rep el nom de Taj Mahal.
Introducció
L’ hinduïsme es una tradició religiosa de l’ Índia. És la tercera
religió més extensa, ja que, les dues primeres són el cristianisme i l’
islamisme. Aquesta religió te més de nou-cents milions de creients.
Originariament la paraula hinduisme prové del idioma persa hindú,
que era la forma en que els perses pronunciaven el nom del riu Sindhu.
Segons la RAE, la paraula en castellà, prové del francès “hindou”.
El símbol sagrat dels hindús es la paraula “om”.
Origen,
fundador i llibres religiosos
L’ hinduisme no ha estat format per cap personatge històric que hagi
actuat per inspiració divina. Va sorgir a partir de cultes i de creences
populars, en part sorgides d’ àntics textos hindús.
Els llibres fonamentals dels hindús, on apareixen els sabers religiosos i
humans, són els Vedas. Aquests van ser escrits cap al 1400 a.C. Aquests
llibres contenen els secrets que els Deus van rebel·lar a alguns brahamans
escogits. Aquests secrets són himnes i càntics, el més important és el Rigveda.
Cal destacar els llibres èpics on s’ expliquen els mites,
n’ es un exemple el de la epopeia Mahabharata, el de Ramayana o els Purana.
Lectura d’ un dels
vedas.
El
cicle de les reencarnacions
Els hinduistes, que són els seguidors d’ aquesta religió, creuen en
molts deus però en una sola realitat, i en que quan algú mor, la seva
anima es reencarna en diversos cicles fins convertir-se en “brahmán”. Aquesta unió rep el nom de Nirvana.
Per als hindús, la felicitat o la desgracia que es
dona en vida, es determinada segons la mala o la bona conducta que van
tenir en existències passades. De la mateixa manera els actes que realitzem ara
en vida, determina la qualitat de la nostra propera existència.
Els hinduistes pensen que fins que no aconseguim un grau
de perfeccionalitat tornarem a néixer deprés de la nostra mort en forma d’
animal o de ésser humà, segons els nostre mèrits.
Per arribar a la perfecció l’ hinduisme desarrolla un
conjunt de pràctiques anomenades “yoga”. Amb aquesta pràctica s’
exercita tant el cos com l’ esperit.
Déu Brahmán.
Deus
Els deus i deesses hindús, sempre apareixen en parella,
ja que, creuen que solament el masculí i el femení units, poden representar
totalment el diví.
Els més importants son:
·
Brahmán: És el
senyor de totes les criatures.
·
Visnú: És el déu
de l’ espai, qui controla el destí humà
·
Siva: És el déu
del temps, del bé i del mal.
·
Sarasvati: És la
deessa del saber, de les arts i de la veritat.
·
Indra: És el déu
de la guerra
·
Laksmi: Deessa de
la salut, la bellesa i la fortuna.
·
Kali: És la deessa
de la mort i la mare dels guerres.
·
Krisna: Heroi i
amant.
Escultura de Siva,
Brahmán i Visnú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








