dijous, 4 d’octubre del 2012
diumenge, 23 de setembre del 2012
dilluns, 4 de juny del 2012
Temples
i ofrenes
Hi ha molts temples hindús per tota l’ Índia i cadascun
d’ ells dedicat a diferents divinitats.
Tots els dies, els sacerdots (brahmans), realitzen
cerimònies d’ ofrenes. Es fan ofrenes d’ aigua, de foc, de llum, de menjar,
etc. Tot això després es reparteix entre tots els reunits.
La religió, en l’ Índia, es practica també en casa. De
fet, les famílies hindús creen un petit temple domèstic en una habitació o a un
racó de la casa, consagrat a l’ oració i a les ofrenes pels deus.
Tots els dies, el pare o la mare, pren una espelma d’
oli, i així fan l’ ofrena de la llum i l’ incens als deus, que son representats
en petites estàtues i imatges.
Textos
sagrats
L’
hinduisme esta fundat sobre un conjunt d’ himnes que es van transmetre
oralment i que es van plasmar en els “Veda”.
N’ hi ha quatre
llibres “Veda”, escrits en sànscrit, aquests són:
·
Rig-veda: És el text més antic de la literatura de l’ Índia, va
ser escrit possiblement després del segle XV a. C.
·
Sama-veda: Aquest conté diversos himnes (també la major part dels
seus textos provenen del Rig-veda).
Després d’
aquests llibres, a part del Veda es van afegir dues obres, que son:
·
El Mahabarata: Un dels textos bàsics de l’ hinduisme, que conté 20.000
versos. Aquest llibre acaba amb un poema en el que el déu Krisna ensenya quina
es la conducta justa i correcta.
·
El Ramayana: Conté 40.000 versos i el seu heroi es Rama, l’
encarnació del deu Visnú.
Altres
textos sagrats son els “smriti”, que son “els recordats, la tradició”,
etc. o el Ramaiana, que és l’ épica història del rei deu Rama.
Exemplar del Rig-Veda.
Tradicions
Oren fins tres cops al dia, i utilitzen un cordó que va des de l’ espatlla esquerre fins la cadera
dreta.
Abans del naixement de un nadó, es fan moltes cerimònies
per protegir la vida del fetus. I es tradicional que quan neixi el nadó, la
mare li posi una bola d’ arròs matxucat a la boca.
Als quatre anys de vida, se’l retalla el cabell,
entregant-se així al Déu familiar. Quan te onze anys, el pare li posa un cordó
a les espatlles del fill, i li susurra una oració.
Cal destacar que per als hinduistes, la majoria dels
animals són sagrats, sobre tot les vaques. Per aquest motiu la majoria son
vegetarians.
Festes
i peregrinacions
Tot l’ any hindú es desarolla sota el ritme de festes i
peregrinacions.
Una de les més destacades es la festa de Divali.
Aquesta commemora la retornada de Rama al seu regne i l’ inici d’ any nou.
La festa de Divali es considerada la festa de la llum, ja que, els
hinduistes omplen totes les cases de llampares d’ oli.
L’ HINDUÏSME
Aquest es el temple hinduista
més conegut, que rep el nom de Taj Mahal.
Introducció
L’ hinduïsme es una tradició religiosa de l’ Índia. És la tercera
religió més extensa, ja que, les dues primeres són el cristianisme i l’
islamisme. Aquesta religió te més de nou-cents milions de creients.
Originariament la paraula hinduisme prové del idioma persa hindú,
que era la forma en que els perses pronunciaven el nom del riu Sindhu.
Segons la RAE, la paraula en castellà, prové del francès “hindou”.
El símbol sagrat dels hindús es la paraula “om”.
Origen,
fundador i llibres religiosos
L’ hinduisme no ha estat format per cap personatge històric que hagi
actuat per inspiració divina. Va sorgir a partir de cultes i de creences
populars, en part sorgides d’ àntics textos hindús.
Els llibres fonamentals dels hindús, on apareixen els sabers religiosos i
humans, són els Vedas. Aquests van ser escrits cap al 1400 a.C. Aquests
llibres contenen els secrets que els Deus van rebel·lar a alguns brahamans
escogits. Aquests secrets són himnes i càntics, el més important és el Rigveda.
Cal destacar els llibres èpics on s’ expliquen els mites,
n’ es un exemple el de la epopeia Mahabharata, el de Ramayana o els Purana.
Lectura d’ un dels
vedas.
El
cicle de les reencarnacions
Els hinduistes, que són els seguidors d’ aquesta religió, creuen en
molts deus però en una sola realitat, i en que quan algú mor, la seva
anima es reencarna en diversos cicles fins convertir-se en “brahmán”. Aquesta unió rep el nom de Nirvana.
Per als hindús, la felicitat o la desgracia que es
dona en vida, es determinada segons la mala o la bona conducta que van
tenir en existències passades. De la mateixa manera els actes que realitzem ara
en vida, determina la qualitat de la nostra propera existència.
Els hinduistes pensen que fins que no aconseguim un grau
de perfeccionalitat tornarem a néixer deprés de la nostra mort en forma d’
animal o de ésser humà, segons els nostre mèrits.
Per arribar a la perfecció l’ hinduisme desarrolla un
conjunt de pràctiques anomenades “yoga”. Amb aquesta pràctica s’
exercita tant el cos com l’ esperit.
Déu Brahmán.
Deus
Els deus i deesses hindús, sempre apareixen en parella,
ja que, creuen que solament el masculí i el femení units, poden representar
totalment el diví.
Els més importants son:
·
Brahmán: És el
senyor de totes les criatures.
·
Visnú: És el déu
de l’ espai, qui controla el destí humà
·
Siva: És el déu
del temps, del bé i del mal.
·
Sarasvati: És la
deessa del saber, de les arts i de la veritat.
·
Indra: És el déu
de la guerra
·
Laksmi: Deessa de
la salut, la bellesa i la fortuna.
·
Kali: És la deessa
de la mort i la mare dels guerres.
·
Krisna: Heroi i
amant.
Escultura de Siva,
Brahmán i Visnú.
dissabte, 28 d’abril del 2012
La mort de Jesús i els 50 dies propers
MORT DE JESÚS
Des del migdia fins les 15:00h de la tarda, la terra es va posar fosca. A aquesta hora Jesús va preguntar-li amb un crit a Déu perquè l' havia abandonat, un dels qui eren allà van dir que cridava a Elias i un altre li donà vinagre amb un pal, per a que veguès. Jesús va tornar a cridar amb força, i la terrra va començar a tremolar i les roques es van esverlar.
Desprès d' aquest succès la gent va agafar por, llavors van afirmar que era el fill de Dèu, entre les dones que miraven es trobava Maria Magdalena i la mare de Jesús.
SEPULTURA
Va venir un home ric que es deia Josep, un deixeble de Jesús i aquest va demanar-li a Pilat el cos d' aquest, se´l va donar i el ficà en un sepulcre nou. Josep era acompanyat de Nicodem. Avans de que Josep marxes va fer rodolar una pedra i la va posar a l'entrada del sepulcre.
Les dones, entre elles Maria Magdalena i la mare de Jesús, van preparar olis aromàtics i perfums, per observar durant tot el dissabte el seu repòs.
EL SEPULCRE CUSTODIAT:
Com Jesús va dir que als tres dies resuccitaria, els sacerdots i fariseus van anar a assegurar que el sepulcre estiguès ven tancat, per si els deixebles vinguèssin a robar el cos i desprès diguessin que havia resuccitat. Llavors van assegurar-se'n.
LA TOMBA BUIDA I EL MISATGE DE L'ANGEL
El diumenge al matí Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salome van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos però estaven preocupades per com rodolarían la pedra de l'entrada del sepulcre. Això no va ser problema, perque se la van trobar apartada, llavoprs van entrar al sepulcre i van veure a un àngel que els va dir que Jesús va resuccitar i que no era allà, els va dir que foren a dir-li als seus deixebles i a Pere el succeït, però ero no van dir res per por.
RESURECCIÓ
Maria Magdalena, Maria i Joana van entrar al sepulcre de Jesús i es van trobar amb dos angels, i aquests li van dir que què feien entre els morts buscan a un viu, i els van recordar la dita que va dir Jesús, que resuccitaria als tres dies, les dones van sortir corrents a anunciar als once apòstols que Jesús havia resuccitata, pero aquests es pensaben que deliraban, i no les van creure, fins que van anar corrents al sepulcre i ho van veure.
CAMÍ D' EMMAÚS
Dos deixebles anaven cap a Emmaús, un poble cerca de Jerusalem, i mentres caminaven parlant de la resurecció de Jesús, aquest es va posar al costat d' ells, però no van ser capaços de reconèxer-lo. Jesús li va preguntar que de què parlaven, i Cleofàs li va explicar.
Com que el dia s' estava acavan, els deixebles li van convidar a Jesús a que anés amb ells al poble, allà Jesús va agafar el pà i va fer la benedicció, el va partir i se'l va donar, llavors els deixebles el van reconèixer. De sobte ell va desparèixer. Ràpid van anar cap a Jerusalèm, on estaven reunits els onze, i allà ells van explicar el que els havia succeït.
APARICIÓ DE JESÚS A LA BORA DEL LLAC DE TIBERÍADES
Uns cuants deixebles i demès, van anar a pescar, es van pujar a la barca, però na van pescar res. Mesntres estaben al llac, a la bora d' aquest, es va presentar Jesús, pe`rò no el van reconèixer, llavors ell lis va preguntar què si no tenien cap cosa per menjar, li van dir q no, i ell li va sugerir que tiressin la xarxa a la dreta que hi trobarien, així ho van fer, i Pere el va reconèixer. Tots ells van baixar de la barca per tal d' apropar-se al senyor. Cuan ho van fer van anar tots a menjar els peixos que havien pescat. Jesús va agafar el pà i ho va repartir amb tots, aquest acte ho va repetir amb el peix.
Des del migdia fins les 15:00h de la tarda, la terra es va posar fosca. A aquesta hora Jesús va preguntar-li amb un crit a Déu perquè l' havia abandonat, un dels qui eren allà van dir que cridava a Elias i un altre li donà vinagre amb un pal, per a que veguès. Jesús va tornar a cridar amb força, i la terrra va començar a tremolar i les roques es van esverlar.
Desprès d' aquest succès la gent va agafar por, llavors van afirmar que era el fill de Dèu, entre les dones que miraven es trobava Maria Magdalena i la mare de Jesús.
SEPULTURA
Va venir un home ric que es deia Josep, un deixeble de Jesús i aquest va demanar-li a Pilat el cos d' aquest, se´l va donar i el ficà en un sepulcre nou. Josep era acompanyat de Nicodem. Avans de que Josep marxes va fer rodolar una pedra i la va posar a l'entrada del sepulcre.
Les dones, entre elles Maria Magdalena i la mare de Jesús, van preparar olis aromàtics i perfums, per observar durant tot el dissabte el seu repòs.
EL SEPULCRE CUSTODIAT:
Com Jesús va dir que als tres dies resuccitaria, els sacerdots i fariseus van anar a assegurar que el sepulcre estiguès ven tancat, per si els deixebles vinguèssin a robar el cos i desprès diguessin que havia resuccitat. Llavors van assegurar-se'n.
LA TOMBA BUIDA I EL MISATGE DE L'ANGEL
El diumenge al matí Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salome van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos però estaven preocupades per com rodolarían la pedra de l'entrada del sepulcre. Això no va ser problema, perque se la van trobar apartada, llavoprs van entrar al sepulcre i van veure a un àngel que els va dir que Jesús va resuccitar i que no era allà, els va dir que foren a dir-li als seus deixebles i a Pere el succeït, però ero no van dir res per por.
RESURECCIÓ
Maria Magdalena, Maria i Joana van entrar al sepulcre de Jesús i es van trobar amb dos angels, i aquests li van dir que què feien entre els morts buscan a un viu, i els van recordar la dita que va dir Jesús, que resuccitaria als tres dies, les dones van sortir corrents a anunciar als once apòstols que Jesús havia resuccitata, pero aquests es pensaben que deliraban, i no les van creure, fins que van anar corrents al sepulcre i ho van veure.
CAMÍ D' EMMAÚS
Dos deixebles anaven cap a Emmaús, un poble cerca de Jerusalem, i mentres caminaven parlant de la resurecció de Jesús, aquest es va posar al costat d' ells, però no van ser capaços de reconèxer-lo. Jesús li va preguntar que de què parlaven, i Cleofàs li va explicar.
Com que el dia s' estava acavan, els deixebles li van convidar a Jesús a que anés amb ells al poble, allà Jesús va agafar el pà i va fer la benedicció, el va partir i se'l va donar, llavors els deixebles el van reconèixer. De sobte ell va desparèixer. Ràpid van anar cap a Jerusalèm, on estaven reunits els onze, i allà ells van explicar el que els havia succeït.
APARICIÓ DE JESÚS A LA BORA DEL LLAC DE TIBERÍADES
Uns cuants deixebles i demès, van anar a pescar, es van pujar a la barca, però na van pescar res. Mesntres estaben al llac, a la bora d' aquest, es va presentar Jesús, pe`rò no el van reconèixer, llavors ell lis va preguntar què si no tenien cap cosa per menjar, li van dir q no, i ell li va sugerir que tiressin la xarxa a la dreta que hi trobarien, així ho van fer, i Pere el va reconèixer. Tots ells van baixar de la barca per tal d' apropar-se al senyor. Cuan ho van fer van anar tots a menjar els peixos que havien pescat. Jesús va agafar el pà i ho va repartir amb tots, aquest acte ho va repetir amb el peix.
dissabte, 17 de març del 2012
Concepte d’ amor
“The Kiss By The Hotel De Ville” – (Robert Doisneau, 1950)
El reflex dels sentiments en la literatura, ens permeten registrar l'evolució, els seus matisos i colors al llarg de la història de l'home.
En els dos casos, tot i que les seves dates de creació són molt distants, l'amor, com sentiment etern, es manté. D'altra banda, aquestes dues obres "dirigides" cap a dos públics tan diferents, finalment aconsegueixen que sentin la mateixa angoixa davant l'amor.
“The Kiss By The Hotel De Ville” – (Robert Doisneau, 1950)
“Anomenem amor tant al que vincula a un home i una dona, com a l'amor de pares, de germans, amor a la pàtria, amor a l'art, amor propi, però NO ES POT DEFINIR PARTICULARMENT CADA FORMA D’ ESTIMAR.”
Noel- Pierre Lenoir, en el seu llibre Historia de amor en occidente diu que “el amor es una fuerza elemental y eterna” com un sentiment sostingut al llarg de la historia de la humanitat que “no renuncia a los valores morales que ha conquistado y neguemos la posibilidad de que un sentimiento desaparezca, si es inseparable de nuestra concepción de la dicha y de la elevación del alma”.
Sentiment etern
Al llarg del temps, el sentiment perdura però es transforma.
L'evolució de l'amor, no es percep aquesta simplement com la transformació de l'odi. La creació de lleis, codis de convivència, la valoració dels codis, fa que les manifestacions de l'odi s'hagin temperat al llarg de la història.
L'evolució de l'amor, no es percep aquesta simplement com la transformació de l'odi. La creació de lleis, codis de convivència, la valoració dels codis, fa que les manifestacions de l'odi s'hagin temperat al llarg de la història.
Segueix dient Lenoir: “Que el amor como sentimiento autónomo exista, no es menester probarlo; lo proclama la literatura universal. Y es igualmente innegable que la sexualidad a menudo está ausente de él, o por lo menos yace inconsciente” (…) El amor es producto del deseo, o más bien, su sublimación”.
Podem llegir en diferents períodes de la història en diferents societats que l'amor és present en cada moment de manera, encara que diferent, però hi és. S'observa la presència de sentiments en els homes de les cavernes que protegeixen al seu clan, també en els cavallers de l'edat mitjana i fins a l'actualitat. Canvia l'expressió, la modalitat o la forma però l'amor perdura i acompanya els homes en la seva evolució.
Literatura
El reflex dels sentiments en la literatura, ens permeten registrar l'evolució, els seus matisos i colors al llarg de la història de l'home.
En Romeo i Julieta, Shakespeare diu: "L'amor dels joves es veu als ulls", ressaltant la frescor i la innocència de l'amor que brolla en els joves, sense dissimulacions. Però el pes de la història d'amor de Romeu i Julieta el fa únic. En aquesta novel · la d'amor prohibit, per les disputes entre dues famílies, Capuletos i Montescos, es desencuentran els enamorats. I el patiment i l'angoixa inunden el lector.
En canvi en, L'Odissea, Homer, descriu les proves per les quals passen Penélope i Ulisses, distanciats circumstancialment, durant 20 anys per la guerra de Troia.
Es destaquen, a més de l'amor que els uneix al llarg del temps, la intel·ligència i picardia en alguns casos per suportar les temptacions durant l'absència de l'ésser estimat.
Es destaquen, a més de l'amor que els uneix al llarg del temps, la intel·ligència i picardia en alguns casos per suportar les temptacions durant l'absència de l'ésser estimat.
En els dos casos, tot i que les seves dates de creació són molt distants, l'amor, com sentiment etern, es manté. D'altra banda, aquestes dues obres "dirigides" cap a dos públics tan diferents, finalment aconsegueixen que sentin la mateixa angoixa davant l'amor.
L’ amor al llarg dels segles
En el passat, al contrari d’ ara, tenir parella no volia dir “haver trobat la mitja taronja”.
Què és l' amor?
Amor és el més bell que a la teva vida pot arribar, és voler, adorar, i de vegades patir, amor és el més meravellós que Déu va poder crear, experimentar és néixer, és viure, és creure, és sentir una força superior que t'impulsa, et motiva, et dóna l'alegria per seguir, és tendresa immesurable, és lliurar sense condicions ni reserves, no és un somni ni una fantasia, és una realitat, és el començament d'un alba amb la seva mirada i la foscor de la nit quan deixa de mirar-te, en fi estimar és simple lliurament total.
Estimar és vèncer qualsevol obstacle que pugui impedir experimentar aquest enigmàtic "sentiment", és deixar tot sense anar a la recerca de res, estimar és acceptar, reconèixer errors, perdonar, interminable llista de qualitats que embolica la paraula amor, però sens dubte, estimar és viure.
L'amor no respecta fronteres, s'apodera de tot, de la consciència i fins de la teva forma de perdre la raó, estimar és compartir, estimar és una immensitat, és felicitat que de vegades dibuixa sofriment, estimar és alegrar-me de la seva existència, estimar és llibertat.
La paraula estimar, és la major expressió d'afecte que pots oferir, és per a mi el més difícil d'explicar i demostrar, una alegria incalculable, la llum que il · lumina la teva foscor, la força que a la teva ànima dóna de poder en peu continuar.
Innombrables vegades són les que acostumem utilitzar aquesta paraula sense ni tan sols estar segurs del que en la seva totalitat.
Estimar és vèncer qualsevol obstacle que pugui impedir experimentar aquest enigmàtic "sentiment", és deixar tot sense anar a la recerca de res, estimar és acceptar, reconèixer errors, perdonar, interminable llista de qualitats que embolica la paraula amor, però sens dubte, estimar és viure.
L'amor no respecta fronteres, s'apodera de tot, de la consciència i fins de la teva forma de perdre la raó, estimar és compartir, estimar és una immensitat, és felicitat que de vegades dibuixa sofriment, estimar és alegrar-me de la seva existència, estimar és llibertat.
La paraula estimar, és la major expressió d'afecte que pots oferir, és per a mi el més difícil d'explicar i demostrar, una alegria incalculable, la llum que il · lumina la teva foscor, la força que a la teva ànima dóna de poder en peu continuar.
Innombrables vegades són les que acostumem utilitzar aquesta paraula sense ni tan sols estar segurs del que en la seva totalitat.
L’ amor als diferents segles.
AC-1600
En l'època de la caça i la recol·lecció, les dones buscaven homes capaços de proveir menjar per als seus clans i ells se sentien atrets per les millors teixidores i jardineres. A mesura que la humanitat va avançar, el matrimoni va esdevenir una estratègia social per beneficiar la posició d'una família en matèria de política i finances.
1700-1900
L'amor romàntic es va posar de moda quan la Revolució Industrial va permetre que la gent deixés de dependre de la seva família i guanyés autonomia financera i personal. Els matrimonis arreglats van començar a desaparèixer, però la gent encara havia de formar parella dins la seva pròpia classe social.
“The kiss” (1898 – 1995), Alfred Eisenstaedt
Després de 1900, la idea de l'amor es va expandir per incloure l'atracció sexual. De tota manera, encara a mitjan la dècada del 60, moltes dones encara prioritzaven la capacitat d'un home per mantenir-les financerament, mentre que ells encara buscaven una mestressa de casa.
1960-AVUI
Gràcies a la revolució sexual i la píndola, les dones van poder mantenir-se sense haver de casar-se i ser lliures per triar quan formar una família. Ara sí es pot parlar de "ànima bessona": amb el tema de la supervivència resolt, un solter o soltera és lliure d'esperar a aquesta persona amb qui connectar emocional, intel·lectual i sexualment.
“Vancouver Riot’s Kissing Couple” – ( Richard Lam, 2011)
Aquest es un dels petons més proper va ocorrer durant violents accidents en Vancouver, Canada, desprès de que un equip local de hockey no guanyés el campionat. El fotògraf Richard Lam va capturar aquesta imatge destinada a convertir-se en un clàssic, a nivell dels petons fotografiats per Dosineau o Eisenstad.
En l’ enllaç següent podem observar com els dos joves, sense voler van quedar atrapats entre la gran quantitat de gen i van ser agredits per la policia. La jove molt alterada va caure al terra i entre grits i llants el seu novi la va besar per intentar calmar-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)