Temples i ofrenes

Hi ha molts temples hindús per tota l’ Índia i cadascun d’ ells dedicat a diferents divinitats.

Tots els dies, els sacerdots (brahmans), realitzen cerimònies d’ ofrenes. Es fan ofrenes d’ aigua, de foc, de llum, de menjar, etc. Tot això després es reparteix entre tots els reunits.

La religió, en l’ Índia, es practica també en casa. De fet, les famílies hindús creen un petit temple domèstic en una habitació o a un racó de la casa, consagrat a l’ oració i a les ofrenes pels deus.

Tots els dies, el pare o la mare, pren una espelma d’ oli, i així fan l’ ofrena de la llum i l’ incens als deus, que son representats en petites estàtues i imatges.

Textos sagrats

L’ hinduisme esta fundat sobre un conjunt d’ himnes que es van transmetre oralment i que es van plasmar en els  “Veda”.

N’ hi ha quatre llibres “Veda”, escrits en sànscrit, aquests són:

·         Rig-veda: És el text més antic de la literatura de l’ Índia, va ser escrit possiblement després del segle XV a. C.

·         Iáyur-veda: És el llibre dels sacrificis (la major part dels  seus textos provenen del Rig-veda).

·         Sama-veda: Aquest conté diversos himnes (també la major part dels seus textos provenen del Rig-veda).

·         Átharva-veda: És el llibre dels rituals .

Després d’ aquests llibres, a part del Veda es van afegir dues obres, que son:

·         El Mahabarata: Un dels textos bàsics de l’ hinduisme, que conté 20.000 versos. Aquest llibre acaba amb un poema en el que el déu Krisna ensenya quina es la conducta justa i correcta.

·         El Ramayana: Conté 40.000 versos i el seu heroi es Rama, l’ encarnació del deu Visnú.

Altres textos sagrats son els “smriti”, que son “els recordats, la tradició”, etc. o el Ramaiana, que és l’ épica història del rei deu Rama.

Exemplar del Rig-Veda.

 Tradicions

Oren fins tres cops al dia, i utilitzen un cordó que va des de l’ espatlla esquerre fins la cadera dreta.

Abans del naixement de un nadó, es fan moltes cerimònies per protegir la vida del fetus. I es tradicional que quan neixi el nadó, la mare li posi una bola d’ arròs matxucat a la boca.

Als quatre anys de vida, se’l retalla el cabell, entregant-se així al Déu familiar. Quan te onze anys, el pare li posa un cordó a les espatlles del fill, i li susurra una oració.

Cal destacar que per als hinduistes, la majoria dels animals són sagrats, sobre tot les vaques. Per aquest motiu la majoria son vegetarians.

Festes i peregrinacions

Tot l’ any hindú es desarolla sota el ritme de festes i peregrinacions.

Una de les més destacades es la festa de Divali. Aquesta commemora la retornada de Rama al seu regne i l’ inici d’ any nou. La festa de Divali es considerada la festa de la llum, ja que, els hinduistes omplen totes les cases de llampares d’ oli. 

L’ HINDUÏSME

Aquest es el temple hinduista més conegut, que rep el nom de Taj Mahal.

Introducció

L’ hinduïsme es una tradició religiosa de l’ Índia. És la tercera religió més extensa, ja que, les dues primeres són el cristianisme i l’ islamisme. Aquesta religió te més de nou-cents milions de creients.

Originariament la paraula hinduisme prové del idioma persa hindú, que era la forma en que els perses pronunciaven el nom del riu Sindhu. Segons la RAE, la paraula en castellà, prové del francès “hindou”.

El símbol sagrat dels hindús es la paraula “om”.

Origen, fundador i llibres religiosos

L’ hinduisme no ha estat format per cap personatge històric que hagi actuat per inspiració divina. Va sorgir a partir de cultes i de creences populars, en part sorgides d’ àntics textos hindús.    

Els llibres fonamentals dels hindús, on apareixen els sabers religiosos i humans, són els Vedas. Aquests van ser escrits cap al 1400 a.C. Aquests llibres contenen els secrets que els Deus van rebel·lar a alguns brahamans escogits. Aquests secrets són himnes i càntics, el més important és el Rigveda.

Cal destacar els llibres èpics on s’ expliquen els mites, n’ es un exemple el de la epopeia Mahabharata, el de Ramayana o els Purana.

                                                    Lectura d’ un dels vedas.

El cicle de les reencarnacions

Els hinduistes, que són els seguidors d’ aquesta religió, creuen en molts deus però en una sola realitat, i en que quan algú mor, la seva anima es reencarna en diversos cicles fins convertir-se en “brahmán”.  Aquesta unió rep el nom de Nirvana.

Per als hindús, la felicitat o la desgracia que es dona en vida, es determinada segons la mala o la bona conducta que van tenir en existències passades. De la mateixa manera els actes que realitzem ara en vida, determina la qualitat de la nostra propera existència.

Els hinduistes pensen que fins que no aconseguim un grau de perfeccionalitat tornarem a néixer deprés de la nostra mort en forma d’ animal o de ésser humà, segons els nostre mèrits.

Per arribar a la perfecció l’ hinduisme desarrolla un conjunt de pràctiques anomenades “yoga”. Amb aquesta pràctica s’ exercita tant el cos com l’ esperit.

                                                               Déu Brahmán.

Deus

Els deus i deesses hindús, sempre apareixen en parella, ja que, creuen que solament el masculí i el femení units, poden representar totalment el diví.

Els més importants son:

·         Brahmán: És el senyor de totes les criatures.

·         Visnú: És el déu de l’ espai, qui controla el destí humà

·         Siva: És el déu del temps, del bé i del mal.

·         Sarasvati: És la deessa del saber, de les arts i de la veritat.

·         Indra: És el déu de la guerra

·         Laksmi: Deessa de la salut, la bellesa i la fortuna.

·         Kali: És la deessa de la mort i la mare dels guerres.

·         Krisna: Heroi i amant.

                                           Escultura de Siva, Brahmán i Visnú.