“The Kiss By The Hotel De Ville” – (Robert Doisneau, 1950)
“Anomenem amor tant al que vincula a un home i una dona, com a l'amor de pares, de germans, amor a la pàtria, amor a l'art, amor propi, però NO ES POT DEFINIR PARTICULARMENT CADA FORMA D’ ESTIMAR.”
Noel- Pierre Lenoir, en el seu llibre Historia de amor en occidente diu que “el amor es una fuerza elemental y eterna” com un sentiment sostingut al llarg de la historia de la humanitat que “no renuncia a los valores morales que ha conquistado y neguemos la posibilidad de que un sentimiento desaparezca, si es inseparable de nuestra concepción de la dicha y de la elevación del alma”.
Sentiment etern
Al llarg del temps, el sentiment perdura però es transforma.
L'evolució de l'amor, no es percep aquesta simplement com la transformació de l'odi. La creació de lleis, codis de convivència, la valoració dels codis, fa que les manifestacions de l'odi s'hagin temperat al llarg de la història.
L'evolució de l'amor, no es percep aquesta simplement com la transformació de l'odi. La creació de lleis, codis de convivència, la valoració dels codis, fa que les manifestacions de l'odi s'hagin temperat al llarg de la història.
Segueix dient Lenoir: “Que el amor como sentimiento autónomo exista, no es menester probarlo; lo proclama la literatura universal. Y es igualmente innegable que la sexualidad a menudo está ausente de él, o por lo menos yace inconsciente” (…) El amor es producto del deseo, o más bien, su sublimación”.
Podem llegir en diferents períodes de la història en diferents societats que l'amor és present en cada moment de manera, encara que diferent, però hi és. S'observa la presència de sentiments en els homes de les cavernes que protegeixen al seu clan, també en els cavallers de l'edat mitjana i fins a l'actualitat. Canvia l'expressió, la modalitat o la forma però l'amor perdura i acompanya els homes en la seva evolució.
Literatura
El reflex dels sentiments en la literatura, ens permeten registrar l'evolució, els seus matisos i colors al llarg de la història de l'home.
En Romeo i Julieta, Shakespeare diu: "L'amor dels joves es veu als ulls", ressaltant la frescor i la innocència de l'amor que brolla en els joves, sense dissimulacions. Però el pes de la història d'amor de Romeu i Julieta el fa únic. En aquesta novel · la d'amor prohibit, per les disputes entre dues famílies, Capuletos i Montescos, es desencuentran els enamorats. I el patiment i l'angoixa inunden el lector.
En canvi en, L'Odissea, Homer, descriu les proves per les quals passen Penélope i Ulisses, distanciats circumstancialment, durant 20 anys per la guerra de Troia.
Es destaquen, a més de l'amor que els uneix al llarg del temps, la intel·ligència i picardia en alguns casos per suportar les temptacions durant l'absència de l'ésser estimat.
Es destaquen, a més de l'amor que els uneix al llarg del temps, la intel·ligència i picardia en alguns casos per suportar les temptacions durant l'absència de l'ésser estimat.
En els dos casos, tot i que les seves dates de creació són molt distants, l'amor, com sentiment etern, es manté. D'altra banda, aquestes dues obres "dirigides" cap a dos públics tan diferents, finalment aconsegueixen que sentin la mateixa angoixa davant l'amor.
